La Miranda és una gran agulla del Sot de Mata-rodona que va ser batejada i catalogada pel Josep Barberà en el seu llibre "Sant Llorenç Pam a Pam". Es troba a la punta de la carena que neix en direcció sud-oest, just a l'inici (anant des del Coll de Boix) del gran roquissar de l'Era dels Enrics.
A la part inferior de la vessant de llevant té un abalmament, de només un metre d'alçada i un altre metre de profunditat, però de gran llargada.
