La història dels sistemes de transport fins els punts de sortida de les rutes (Alzina del Sal.lari, La Mata, Sot del Sabater, Vall d'Horta...) és molt interessant i ple d'anècdotes, que s'hauran d'anar explicant perquè també formen part de la petita història del massís. Als anys 40, 50 i principis dels 60 el sistema més utilitzat va ser l'autobús: el Gibert a Mura i la Vallesana a Sant Llorenç Savall. En aquell temps els grups que anaven freqüentment a la muntanya eren pocs i molts es coneixien entre ells.
Un dels grans noms de la Serra de l'Obac, en Valentí Rossinyol, conegut com El Tinet, va innovar per a no dependre sempre de l'autobús, sobretot perquè tornava a casa carregat de llenya, té de roca, herbes, maduixes, els animals que caçava (per menjar o dissecar) i estris (com ganivets o bastons) que feia als seus recers.
L'habilitat del Tinet havia quedat demostrada en participar a finals dels anys 20 en la construcció de la cisterna i l'àrea d'esbarjo de la font de la Pola o, més endavant, en les piques i paraments que havia fet a la Cort Fosca o la Balma dels Debanadors. Abans de posar-se a treballar en la seva última gran obra, la Cova del Racó Gran de Matarrodona va voler tenir un vehicle propi.
Aprofitant parts de carros i de bicicletes es va fer el seu propi carret. Tenia tres rodes: una al davant, amb pedals i un petit volant, i dues al darrera per a sostenir una petita plataforma de càrrega.
El carret era de profit en les rectes o en les baixades. En canvi, en les pujades fins a l'Alzina del Sal.lari sovint l'havien d'empènyer. Però l'esforç quedava compensat per la independència d'horaris que tenien en les tornades, la velocitat del retorn i, sobretot, perquè permetia portar molta càrrega, a més de companys.
En la foto, conservada per la seva família, en Valentí Rossinyol va amb tres amics a l'alçada de Matadepera. Al llarg dels anys 50 van rodar per la carretera de La Mata diversos carrets semblants a aquest.
Articles relacionats:
- La Font de la Pola.
- Quarto de Reixa.
- La Sesta Grossa.