Els cims de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

1) Índex dels principals cims a Sant Llorenç del Munt i l'Obac:

1. La Mola. 1.104 m - Matadepera.  (Fitxa) 
2. El Montcau. 1.056 m - Sant Llorenç Savall / Mura. (Fitxa)
3. Cim superior de la carena del Pagès - Sant Llorenç Savall. 1.037,2 m. (Fitxa)
4. Cim dels Òbits. 1.031m - Matadepera.  (Fitxa)
5. El Fortí - Matadepera. 1018.5 m. (Fitxa)
6. Serrat Roig - Matadepera. 1.018,4 m.  (Fitxa)
7. Turó d'en Griera - Matadepera. 1.006 m.  (Fitxa)
8. Els Cortins - Mura. 959 m. (Fitxa)
9. Turó del Cabrit - Matadepera. 951 m. (Fitxa)
10. Castellsapera - Terrassa. 939 m.  (Fitxa)
11. Cim de la Coma d'en Vila - Mura.  938 m. (Fitxa)
12. Turó de la Carlina - Terrassa / Matadepera. 933 m.  (Fitxa)
13. Serra de la Mata - Mura. 932 m. (Fitxa)
14. Turó de la Pola - Mura 930 m.   (Fitxa) 
15. Cim del Morral del Llop - Mura. 929 m. (Fitxa)
16. Turó de la Fosca - Mura. 927 m. (Fitxa)
17. El Castellar - Mura. 922 m. (Fitxa)
18. El Tap - Mura. 921 m. (Fitxa)
19. Turó de les Nou Cabres - Matadepera. 909 m.  (Fitxa)
20. La Morella (de Mata-rodona) - Rellinars. 906 m. (Fitxa)
21. Roques de la Coca - Mura. 904 m.  (Fitxa)
22. Puig Conill - Matadepera. 903 m. (Fitxa)
23. Turó del Boc - Matadepera. 899 m.  (Fitxa)
24. Turó de Coll Prunera - Matadepera / Mura. 888 m.  (Fitxa)
25. Cim de la Carena dels Emprius - Mura / Sant Llorenç Savall. 883 m. (Fitxa)
26. Roca del Corb - Matadepera. 877 m. (Fitxa)
27. La Pedrera - Matadepera. 867 m.  (Fitxa)
28. Tossal de l'Àliga - Terrassa. 865 m. 
29. La Falconera - Mura. 858 m. (Fitxa)
30. Puig Codina - Terrassa / Matadepera. 854 m. (Fitxa)
31. Castellassa de Can Torres - Matadepera. 835 m.  (Fitxa) 
32. Turó de les Rovires - Matadepera. 828 m.  (Fitxa)
33. Paller de Tot l'Any - Vacarisses 818 m.  (Fitxa) 
34. Turó dels Ducs - Mura. 817 m.  (Fitxa)
35. Els Caus Cremats - Terrassa. 812 m.  (Fitxa) 
36. Roca Sereny - Sant Llorenç Savall 807 m. (Fitxa) 
37. Turó de la Mamella - Terrassa / Vacarisses. 807 m. (Fitxa)
38. El Gurugú - Matadepera. 805 m. (Fitxa)
39. Turó de la Roureda - Mura. 793 m.  (Fitxa)
40. Roca Mur - Sant Llorenç Savall. 791 m.  (Fitxa)
41. Turó de les Pedritxes - Matadepera / Terrassa. 788 m.  (Fitxa)
42. Roca Salvatge - Vacarisses. 776 m. (Fitxa) 
43. Puigbó - Mura. 775 m.  (Fitxa)
44. Pujol de la Mata - Mura. 771 m.  (Fitxa) 
45. La Moleta - Matadepera. 770 m. 
46. Turó del Queixal - Terrassa. 765 m.
47. Puig Andreu - Mura. 757 m.  (Fitxa)
48. Serrat del Clapers - Granera. 756,2 m.
49. Turó del Mal Pas - Mura. 753 m. (Fitxa)
50. Turó del Pujol - Mura. 752 m. (Fitxa)
51. La Cadireta - Matadepera 747 m. (Fitxa)
52. Turó del Llobet - Mura. 746 m.  (Fitxa)
53. Serrat de les Garses - Mura. 767 m. (Fitxa)
54. Turó de la Roca Picarda - Mura. 739 m. (Fitxa)
55. Serra del Castell de Pera - Sant Llorenç Savall. 736 m. (Fitxa)
56. Castellassa del Dalmau - Matadepera. 731 m. (Fitxa)
57. Alts de la Pepa - Terrassa / Vacarisses. 730 m
58. Turó de l'Espluga - Mura. 726 m. (Fitxa)
59. Turó del Puigdoure - Mura. 718 m. (Fitxa)
60. Cim de la Serra de la Daina - Terrassa. 714 m. (Fitxa)
61. Cim de la Serra del Pi Bonic - Terrassa. 714 m. (Fitxa)
62. Cim de la Serra del Gall - Terrassa. 712,3 m. 
63. Massis de Trullars - Monistrol de Calders. 711,3 m.  
64. Serra de Sant Lleir - Mura. 707 m. 
65. Serrat del Trompa - Monistrol de Calders. 690 m.  (Fitxa)
66. Abellerols - Sant Llorenç Savall. 689 m. (Fitxa)
67. Serrat del Moro - Granera. 689 m. (Fitxa)
68. Turó de Lligabosses - Talamanca - Monistrol de Calders. 687 m.  (Fitxa)
69. Puig del Rossinyol - Monistrol de Calders. 687 m.
70. Serrat de la Mussarra - Monistrol de Calders - Talamanca. 686,9 m. 
71. Puig Gavatx - Sant Llorenç Savall. 686 m. 
72. Cim de la carena de cal Savoia - Granera. 682 m.
73. Turó Roig - Vacarisses. 681 m. (Fitxa)
74. Cim de la Serra del Troncó - 678 m. Terrassa.
75. El Trompo - Monistrol de Calders. 675,5 m.
76. Turó de l'Ós - Matadepera / Terrassa. 675 m.  (Fitxa)
77. Cim de la Serra de la Pólvora - Terrassa. 673,1 m.
78. Serrat dels Tres Senyors - Sant Llorenç Savall / Mura / Monistrol de Calders. 669,5 m.
79. Pedra d'Àliga - Sant Llorenç Savall. 669 m. (Fitxa) 
80. Turó de Matalonga - Castellar del Vallès. 668 m. (Fitxa)
81. Serrat de l'Otzetó - Monistrol de Calders. 663 m.
82. Castell de Bocs - Rellinars. 662 m. (Fitxa)
83. Puig Gili - Mura. 660 m.  (Fitxa)
84. Serrat de Trens - Granera. 657 m. 
85. El Castellot - Mura. 657 m.
86. Serra del Galí - Sant Llorenç Savall. 650,9 m.
87. La Morella del Davi - Sant Llorenç Savall. 642 m. (Fitxa)
88. Serra de Cal Cintet - Granera. 741 m.
89. Cim de la Serra de la Coma d'en Bou - Mura / Rocafort. 653 m.
90. Roques d'Aguilar - Castellar del Vallès. 633 m.  (Fitxa)
91. Cim de la Carena de les Refardes - Mura. 631,4 m.
92. L'Hostal del Llop - Sant Llorenç Savall. 628,5 m.
93. Roca del Duc - Rellinars. 627 m.  
94. Cim de la Carena de les Elies - Mura / Granera. 625 m.
95. Serrat del Llogarí - Monistrol de Calders. 624,1 m.
96. Puig Gil - Rocafort. 623 m. (Fitxa)
97. Cim de la Carena de la Pineda - Terrassa. 621 m. 
98. Turó del Muronell - Castellar del Vallès. 619 m. (Fitxa)
99. Turó de Sant Joan - Matadepera / Terrassa. 619 m. (Fitxa)
100. Mont-rodon. 618 m - Matadepera / Castellar del Vallès.  (Fitxa)
101. El Pujol de Matadepera. 618 m. (Fitxa)
102. Puig Cogull - Talamanca / Mura. 615 m.  (Fitxa)
103. Les Guileres - Mura. 608 m.
104. Els Rossos - Matadepera. 607 m. (Fitxa)
105. Cim de la Serra Llarga - Terrassa. 600 m.
106. Cim de la Carena de Can Bogunyà - Terrassa. 600 m.
107. El Puig - Sant Llorenç Savall. 596 m.  
108. Turó de les Periques - Mura. 589 m. (Fitxa)
109. Turó de les Roques Blanques - Matadepera / Terrassa. 588 m. (Fitxa)
110. El Pujol del Mas Pinetó - Castellar del Vallès. 563 m. (Fitxa)
111. Turó de Calderols - Matadepera. 651 m. (Fitxa)
112. La Rossena - Talamanca. 588 m.
113. Montgròs - Rocafort. 584 m.  (Fitxa)
114. Cim del Serrat dels Ginebrers - Vacarisses. 582 m. 
115. Cim de la carena del Roure Monjo - Vacarisses. 578 m. 
116. La Rocassa - Castellar del Vallès. 576 m. 
117. L'Espinenca - Mura. 574 m.
118. Turó de la Font del Conill - Vacarisses. 573 m.
119. Puig Capçut - Castellar del Vallès. 555 m. 
120. La Furriola - Castellar del Vallès. 546 m.  (Fitxa)
121. Puig Rodó - Castellar del Vallès / Sant Llorenç Savall. 543 m - (Fitxa)
122. Serrat del Castellar - Talamanca. 540 m.
123. Roca de Sant Jaume - Sant Vicenç de Castellet. 538 m.
124. Cim de la Serra dels Cupots - Vacarisses. 533 m. 
125. Cim de la Carena del Molinot - Terrassa. 530 m. 
126. Turó de Canyelles - Castellar del Vallès. 528 m. 
127. Serrat del Forn - Talamanca. 525 m. (Fitxa)
128. Turó de les Planeres - Rellinars. 515 m.
129. Turó de la Vinya del Motxo - Matadepera. 514 m.  (Fitxa)
130. Serrat dels Crustons - Sant Vicenç de Castellet. 509 m.  (Fitxa)
131. Turó del Planot - Matadepera. 505 m. 
132. Serra de les Parets - Talamanca. 505 m.
133. Cim de la Serra dels Ermitanets - Rocafot. 502 m.
134. Comasada - Talamanca. 483 m. 
135. Muntanyeta de Ca n'Arnella - Matadepera. 477 m. 
136. Turó del Llop - Castellar del Vallès. 466 m. 
137. Llom de Pivers - Turó de l'Escletxa - Rellinars. 448 m.  (Fitxer)
138. Cim de la Serra Gallina - Rellinars. 437 m. 
139. Turó de la Ballesta - Rellinars. 425 m. (Fitxa)
140. Cim de la Serra del Riquer - Mura / Talamanca. 422 m.

2) Informació sobre els cims de Sant Llorenç del Munt i l'Obac:

El relleu del massis i els seus voltants és el resultant d'una sèrie d'esdeveniments geològics singulars:

1) Fa 65 milions d'anys, al Paleocè:
Un moviment de la falla del Vallès va tenir una doble conseqüència:
- Per una banda, va formar grans turons a les zones ara ocupades per Olesa, Terrassa i Castellar. De les noves muntanyes baixaven rius de règim torrencial, que arrossegaven cap el nord grans quantitats de codols, sorres i argiles.
- I, per l'altra banda, va enfonsar el terreny on actualment es troben Monistrol, Mura, Rocafort, Talamanca i Sant Llorenç Savall (integrats en l'anomenada Conca de l'Ebre).

2) Fa 50 milions d'anys, a l'Eocè:
La part enfonsada va quedar submergida sota les aigues de l'oceà Atlàntic, que entraven pel País Basc i passaven per Navarra i Aragó fins arribar a les munyanyes que s'havien format feia 15 milions d'anys a Catalunya. Aquesta antiga franja de l'Atlàntic és coneguda com a Conca de l'Ebre en coincidir part del seu recurregut amb el riu.

3) Fa 35 milions d'anys:
El mar de la Conca de l'Ebre va quedar desconectat de l'Atlàntic i, progressivament, es va assecar.

4) En un llarg periode de 40 milions d'anys (que comença fa 65 milions d'anys i acaba fa 25 milions d'anys):
L'erosió va anar desprenent fragments de l'antiga Serralada Prelitoral. Aquestes clastes, arrossedades per corrents de cabalosos rius, es van anar depositant a la depressió o a la costa (durant el temps que va estar inundada). En aquesta llarga etapa es van originar quatre tipus de sendiments:
- A les zones més properes a les antigues muntaneys (ventall al.luvial proximal) els sendiments arrossegats pels torrents van formar dos tipus de materials: conglomerats (ant poligènics com monogènics) i bretxes (igualment ant poligènics com monogènics) .
- A les antigues platges de l'Atlàntic (front deltàic) els sediments van formar conglomerats i gresos, que incorporaven restes de fauna marina
- A les zones marines més properes a la costa (talús deltàic) es van originar argiles de color gris-blavenc.
- I les zones més llunyanes del delta, amb sendiments ja d'origen marí, es van formar roques calcaries, amb acumulació de fossils marins.

5) Fa 25 milions d'anys:
Va tenir lloc l'últim gran esdeveniment geològic. Un nou moviment de la falla, en sentit invers, va tornar a provocar una doble conseqüència.
Per una banda, va enfonsar gran part dels turons que s'havien creat feia 25 milions d'anys. Així va nèixer la depressió del Vallès. De les antigues muntanyes només van quedar enlairades restes de les Roques Blanques, la serra de les Pedritxes, Calderols, el Pujol, els Rossos o Montrodon.
Per una altra banda, va elevar la zona que havia estat ocupada per la costa de l'Atlàntic. Donat que allà s'havien estat formant durant 35 milions d'anys importants quantitats de conglomerats, aquesta massa va aflorar i va esdevenir el tret característic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (així com de la veina Montserrat).
Els conglomerats van ocupar gran part del nou terreny montanyis amb els següents limits:
- a l'oest: fins a la depressió de Vacarisses, on apareixen els gresos i argiles
- al sud: fins a la plana del Vallès
- a l'est: travessen el riu Ripoll, però per anar perdent importància.
- al nord: hi ha una transició progresiva a gresos i lutites, que s'endinsa en el Moianès.

6) En els últims 25 milions d'anys:
Un cop formades les muntanyes que coneixem actualment, el relleu s'ha acabat definint per l'acció del vent i, sobretot, de l'aigua, a través de les canals, torrents, rieres i el sistema càrstic.