Les balmes són un dels grans emblemes de la riquesa natural i cultural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac:
- Com a cavitats, són un clar exponent de la formació i evolució geològica característica del massis
- I com a habitatge, són una manifestació cultural de gran valor històric.
Per les seves peculiarietats i densitat, el fenòmen de les balmes obrades de Sant Llorenç del Munt s`ha comparat amb els poblats paleocristians d'Antioquia, alguns poblats indis de Nou Mèxic o a les coves de Guadix (Granada).
Moltes de les balmes (igual que algunes de les coves més grans) han estat aprofitades per a viure durant diverses etapes històriques. Hi han proves d'aquesta ocupació ja fa cinc mil anys, però en aquells temps l'acondiconament de les cavitats era mínim.
L'ús generalitzat de les balmes com a habitatge es va produir a partir de la dominació visigòtica (fa 1.500 anys) quan es va produir un èxode de la plana a la muntanya a la recerca de terra sense propietari conegut i amb una mínima possibilitat de ser conreuada o de servir de pasturatge. Va ser la primera gran colonització de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, poc estudiada, però que ha deixat nombroses restes.
Les balmes es van mantenir durant molt temps com a una opció d'habitatge, conjuntament amb petites cabanes i les primeres masies. Al segle XIV, la pesta negra va provocar l'abandonament de moltes balmes i petites construccions i va afavorir una concentració de propietats entorn a grans màsies.
En els últims segles les balmes han continuat sent lloc d'estada, tot i que sovint només com a refugi temporal o per a fer penitencia. Al segle XX moltes cavitats encara van servir d'amagatall durant la Guerra Civil i el franquisme.
Però també algunes gran balmes han mantingut la seva funció d'habitatge (com el Puig de la Balma, el Peric, Can Valls, etc) o de treball (Balma de la Calç, Balma del Sot de la Carda, etc). També actualment està encara ocupada la petita balma del Bord, al peu de la Canal de Santa Agnès.
En un estudi de l'any 1987, els arquitectes J.A.Cusidó, M.T. Mira, A. Nacenta i J. Puigdomènech destacaven que "el considerable nombre d'aquesta mena de construccions (a Sant Llorenç del Munt i l'Obac) constitueix una riquesa monumental important i també un interessant focis documental per a la recerca del tipus de vida de la població més autòctona de la contrada".
Els arquitectes deien ja en aquell temps que "es fa necessari classificar les balmes per tipus i establir-ne les intererlacions". Igualment proposaven una "rehabilitació intel.ligent" de les balmes obrades.
Molts anys després tota aquesta tasca encara està pendent. Els estudis han provingut de la sempre activa vessant espeleològica, però no de la històrica ni de l'arquitectònica. Només el Puig de la Bauma ha estat motiu d'alguns treballs. Les balmes són un gran patrimoni de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, però no posat en el valor real que els hi correspon.
Índex de les principals balmes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac,
Sector 01.- Conca la Riera de les Arenes, vessant de l'Obac:
- Com a cavitats, són un clar exponent de la formació i evolució geològica característica del massis
- I com a habitatge, són una manifestació cultural de gran valor històric.
Per les seves peculiarietats i densitat, el fenòmen de les balmes obrades de Sant Llorenç del Munt s`ha comparat amb els poblats paleocristians d'Antioquia, alguns poblats indis de Nou Mèxic o a les coves de Guadix (Granada).
Moltes de les balmes (igual que algunes de les coves més grans) han estat aprofitades per a viure durant diverses etapes històriques. Hi han proves d'aquesta ocupació ja fa cinc mil anys, però en aquells temps l'acondiconament de les cavitats era mínim.
L'ús generalitzat de les balmes com a habitatge es va produir a partir de la dominació visigòtica (fa 1.500 anys) quan es va produir un èxode de la plana a la muntanya a la recerca de terra sense propietari conegut i amb una mínima possibilitat de ser conreuada o de servir de pasturatge. Va ser la primera gran colonització de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, poc estudiada, però que ha deixat nombroses restes.
Les balmes es van mantenir durant molt temps com a una opció d'habitatge, conjuntament amb petites cabanes i les primeres masies. Al segle XIV, la pesta negra va provocar l'abandonament de moltes balmes i petites construccions i va afavorir una concentració de propietats entorn a grans màsies.
En els últims segles les balmes han continuat sent lloc d'estada, tot i que sovint només com a refugi temporal o per a fer penitencia. Al segle XX moltes cavitats encara van servir d'amagatall durant la Guerra Civil i el franquisme.
Però també algunes gran balmes han mantingut la seva funció d'habitatge (com el Puig de la Balma, el Peric, Can Valls, etc) o de treball (Balma de la Calç, Balma del Sot de la Carda, etc). També actualment està encara ocupada la petita balma del Bord, al peu de la Canal de Santa Agnès.
En un estudi de l'any 1987, els arquitectes J.A.Cusidó, M.T. Mira, A. Nacenta i J. Puigdomènech destacaven que "el considerable nombre d'aquesta mena de construccions (a Sant Llorenç del Munt i l'Obac) constitueix una riquesa monumental important i també un interessant focis documental per a la recerca del tipus de vida de la població més autòctona de la contrada".
Els arquitectes deien ja en aquell temps que "es fa necessari classificar les balmes per tipus i establir-ne les intererlacions". Igualment proposaven una "rehabilitació intel.ligent" de les balmes obrades.
Molts anys després tota aquesta tasca encara està pendent. Els estudis han provingut de la sempre activa vessant espeleològica, però no de la històrica ni de l'arquitectònica. Només el Puig de la Bauma ha estat motiu d'alguns treballs. Les balmes són un gran patrimoni de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, però no posat en el valor real que els hi correspon.
Índex de les principals balmes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac,
Sector 01.- Conca la Riera de les Arenes, vessant de l'Obac:
- Balma del Gat Mesquer. (01-012). (Fitxa)
- Cova dels Graons de Mura. (01-015) (Fitxa)
- Balma dels Traginers. (Fitxa)
- Balma del Morral del Llop. (Fitxa)
- Balma del Camí Vell. (Fitxa)
- Balma de la Roca del Corb. (Fitxa)
- Balma de l'Arca. (Fitxa)
Sector 02.- Conca de la Riera del Gaià.
- Balma de la Mamella (02-014)
Sector 03.- Conca de la Riera de Sanana:
Sector 04,- Conca de la Riera de Rellinars:
- Balma Roja (04-016) (Fitxa)
- Balma Vidrier (04-025)
- Balma de la Coma d'Aumà. (Fitxa)
- Balma de l'Andaló. (Fitxa)
- Cova Eremítica de Can Cotis. (Fitxa)
Sector 05.- Conca de Mata-rodona - Casa Nova
- Balma de l'Espluga (05-023) (Fitxa)
- Balma de la Pola (05-030) (Fitxa)
- Balma de la Porquerissa (05-031) (Fitxa)
- Balma de la Rebolleda.
- Hospital de Sang. (Fitxa)
- Quarto de Reixa. (Fitxa)
- Balma de l'Agulla Podrida. (Fitxa)
- Balma de la Màquina del Tren de Mata-rodona. (Fitxa)
- Cova Fumada de Puigdoure. (Fitxa)
- Balma de Mata-rodona. (Fitxa)
- Balmes Roges. (Fitxa)
- Balma del Flequer.
Sector 06.- Conca del Sot de l'Infern.
- Balma de la Calç (06-003) (Fitxa)
- Balma dels Debanadores (06-004) (Fitxa)
- Balma de Serrallonga (06-005) (Fitxa)
- Balma de la Mel (06-011)
- Balmes Roges (06-012) (Fitxa)
- Balma del Pla de Serrallonga (06-017)
- Balma dels Emboscats.
- Balma de les Tres Pinasses. (Fitxa)
- Balma de la Font del Puigdoure.
Sector 07.- Conca de la Riera de Nespres.
- Balma de les Roques de la Coca (07-031) (Fitxa)
- Balma dels Caus (07-033) (Fitxa)
- Balma d'Estenalles (07-034) (Fitxa)
- Balma del Puig Andreu (07-037) (Fitxa)
- Puig de la Balma (07-038) (Fitxa)
- Balma de les Panses (07-040)
- Balma de la Falconera (07-041)
- Balma de la Foréstega. (Fitxa)
- Balma del Roure Sec. (Fitxa)
- Balma del Reixac. (Fitxa)
- Balma Sestrico.
- Balma de la Canal del Sec. (Fitxa)
- Balma del Catot. (Fitxa)
- Balma de la Guillotera. (Fitxa)
- Balma sota el Puig Andreu.
- Balma Oest de la Falconera.
- Balma del Peric. (Fitxa)
- Balma del Coll del Séc.
- Balma del Raval.
- Balma del Moro.
Sector 08.- Conca de la Riera de Talamanca:
- Balma de la Font de la Guineu. (Fitxa)
- Balma de la Coma de la Vall. (Fitxa)
- Balma de la Rocagiberta.
- Balma dels Gubians. (Fitxa)
- Balma de les Bonesfonts de Dalt
- Balma de les Bonesfonts de Baix.
Sector 09 .- Conca de la Vall d'Horta
- Forats de les Fogueroses (09-023) (Fitxa)
- Balma de Baix de l'Aiguader (09-032)
- Balma de Dalt de l'Aiguader (09-033)
- Balma d'en Perruca (09-034)
- Balma de les Puces (09-035)
- Balma de Tanca (09-041)
- Balma de les Gitanes (09-043)
- Balma del Bord.
- Cova d'en Carner. (Fitxa)
Sector 10.- Conca de la Vall de Mur:
Sector 11.- Carenes de l'Illa
- Balma del Penitent (11-007) (Fitxa)
- Balma del Sot de la Carda (11-019) (Fitxa)
- Balma Sota el Coll de Grua (11-020) (Fitxa)
- Cova Negre (11-031) (Fitxa)
- Balma dels Maquis. (Fitxa)
- Balma Gran del Coll de Grua. (Fitxa)
- Balma de la Castellassa de Can Torres. (Fitxa)
Sector 12.- Mont-rodon.
Sector 13.- Conca de la Riera de les Arenes, vessant Sant Llorenç del Munt:
- Balma Soleia del Sot de la Bota (13-008) (Fitxa)
- Balma Blava (13-027) (Fitxa)
- Balma de l'Arcada (13-028)
- Balma de la Llosa (13-033) (Fitxa)
- Balma SMOC (13-060) (Fitxa)
- Balma de les Puces (13-061) (Fitxa)
- Coves del Bisbe. (Fitxa)
- Balma del Cellerot.
- Balma de l'Estaca. (Fitxa)
- Balma dels Degotalls.
- Balma de les Gavarres. (Fitxa)
- Balma de la Pedra.
- Corral de Can Pèlags. (Fitxa)
- Balma de la Penitencia o del Còdol. (Fitxa)
- Balma del Figuerot. (Fitxa)
Sector 14.- La vessant est del Riu Ripoll:
- Balma de les Marines.
- Balma de l'Aiguader de Baix.
- Balma de l'Aiguader de Dalt.
- Balma del Torrent de Canyelles.